Back Internet van Dinge Afrikaans إنترنت الأشياء Arabic Əşyaların interneti Azerbaijani Інтэрнэт рэчаў Byelorussian Интернет на нещата Bulgarian ইন্টারনেট অব থিংস Bengali/Bangla Internet stvari BS Internet věcí Czech Rhyngrwyd pethau Welsh Tingenes internet Danish

Internet de les coses

Plantilla:Infotaula esdevenimentInternet de les coses
IdC, IoT
Imatge
Nom en la llengua original(en) Internet of Things Modifica el valor a Wikidata
Tipusconcepte
tecnologia
driver of Industry 4.0 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Format per

La Internet de les coses (de l'anglès Internet of Things o IoT)[1] es refereix, en termes d'informàtica, a una xarxa d'objectes físics de la vida quotidiana interconnectats mitjançant sensors, programari i altres tecnologies per tal d'intercanviar dades amb altres dispositius i sistemes a través d'Internet.[2]

La definició d'«Internet de les coses» ha evolucionat a causa de la convergència de múltiples tecnologies, com per exemple, anàlisi en temps real, aprenentatge automàtic, sensors de productes bàsics i sistemes incrustats.[3] Els camps tradicionals de sistemes incrustats, xarxes de sensors sense fil, sistemes de control, automatització (inclosa la domòtica i la construcció d'edificis) i d'altres contribueixen a habilitar la Internet de les coses.[4] Al mercat de consum, la tecnologia IoT és sinònim de productes relacionats amb el concepte de «casa intel·ligent», que inclou dispositius i electrodomèstics (com ara aparells d'il·luminació, termòstats, sistemes i càmeres de seguretat domèstiques, etc.) que admeten un o més ecosistemes habituals i es poden controlar mitjançant dispositius associats a aquest ecosistema, com ara telèfons intel·ligents i altaveus intel·ligents. La Internet de les coses també es pot utilitzar en sistemes sanitaris.[5]

Hi ha una sèrie preocupacions sobre els perills en el creixement de la IoT, especialment en les àrees de privadesa i seguretat, i, en conseqüència, els moviments de la indústria i del govern per abordar aquestes preocupacions han començat, inclòs el desenvolupament d'estàndards internacionals .

El concepte és molt senzill però la seva aplicació és complicada. Si tots els llibres, samarretes, llaunes o parts d'una motocicleta estiguessin equipats amb dispositius d'identificació minúsculs, la vida rutinària en el nostre planeta patiria una transformació. Desapareixerien els objectes perduts, perquè nosaltres sabríem concretament el que es consumeix a l'altra banda de la Terra. Al mateix torn, els robatoris s'extingirien, ja que coneixeríem el lloc on es troba el producte en qualsevol moment.

Si tots els objectes quotidians, des del iogurt fins a un helicòpter, estiguessin equipats amb etiquetes de ràdio, podrien ser identificats i gestionats per equips de la mateixa manera que si ho fossin per éssers humans.[6][7] Amb el nou sistema de generació d'identificadors amb el protocol IPv6 es poden identificar tots els objectes, cosa que abans no era possible amb IPv4. Aquest sistema és capaç d'identificar de forma instantània qualsevol tipus d'objecte.[8]

L'Internet de les coses podria codificar de 50 a 100.000 milions d'objectes i seguir el moviment d'aquests. Cada ésser humà es troba envoltat de 1.000 a 5.000 objectes.[9]

El servei touchatag d'Alcatel-Lucent touchatag i el gadget Violeta Mirror poden proporcionar una visió d'orientació pragmàtica als consumidors de l'Internet de les coses, pel que qualsevol pot enllaçar elements del món real al món en línia utilitzant les etiquetes RFID (i codis QR en el cas de touchatag).

Hi ha estimacions de 200 mil milions de dispositius connectats en un futur pròxim. El valor del mercat es projecta a 80 mil milions de dòlars.[10]

  1. ↑ Greengard, Samuel. The Internet of Things (en anglès). The MIT Press Essential Knowledge series, 2015. ISBN 9780262527736. 
  2. ↑ Conner, Margery «Sensors empower the "Internet of Things"». Denver, Colo : Cahners Publ. Co., Issue 10, 27-05-2010, p. 32–38. ISSN: 0012-7515.
  3. ↑ «What is IoT (Internet of Things) and How Does it Work?» (en anglès). [Consulta: 8 desembre 2020].
  4. ↑ Montazerolghaem, A.; Yaghmaee, M. H. «Load-Balanced and QoS-Aware Software-Defined Internet of Things». IEEE Internet of Things Journal, 7, 4, 4-2020, p. 3323–3337. DOI: 10.1109/JIOT.2020.2967081. ISSN: 2327-4662.
  5. ↑ Laplante, Phillip A.; Kassab, Mohamad; Laplante, Nancy L.; Voas, Jeffrey M. «Building Caring Healthcare Systems in the Internet of Things». IEEE systems journal, 12, 3, 2018. DOI: 10.1109/JSYST.2017.2662602. ISSN: 1932-8184.
  6. ↑ P. Magrassi, A. Panarella, N. Deighton, G. Johnson, “Computers to Acquire Control of the Physical World”, Gartner research report T-14-0301, 28 September, 2001
  7. ↑ Commission of the European Communities. «Internet of Things — An action plan for Europe» ( PDF), 18-06-2009.
  8. ↑ Waldner, Jean-Baptiste. Nanocomputers and Swarm Intelligence. Londres: ISTE, 2008, p227-p231. ISBN 1847040020. 
  9. ↑ Waldner, Jean-Baptiste. Inventer l'Ordinateur du XXIeme Siècle. Londres: Hermes Science, 2007, p254. ISBN 2746215160. 
  10. ↑ Mundle, Kent. «Home Smart IoT Home: Domesticating the Internet of Things» (en anglès). Designers. [Consulta: 11 juliol 2022].

Developed by StudentB